DENOMINACIÓ: SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT 
LOCALITZACIÓ: carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui (c-1413) Km.24 
ÚS ACTUAL: Religiós. 
C. URBANISTICA: clau d-2 
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT  50-D1 

AUTOR: Miquel Pascual i Tintorer (1879) Juli Batllevell i Arús (1907) 
EPOCA - ANY: 1879-1907 
ÚS ORIGINAL:  
A B C D
C - HISTÒRIA I DOCUMENTACIÓ 

NOTÍCIES HISTÒRIQUES
En aquest espai on es situa aquest santuari, es sap, mitjançant fonts arqueològiques que hi havia hagut una antiga vil.la Romana dedicada, molt possiblement, a la producció de vi. Els treballs arqueològics s'iniciaren l'any 1912 de la mà de Joan Vila Cinca i Vicenç Renom, i perduraren fins l'any 1949. En la dècada dels anys 80 es reprenen els treballs d'arqueologia. Gràcies a aquests treballs, podem saber que la vil.la Romana de La Salut, es fundà la segona meitat del segel I a.C i estigué en funcionament fins el segle III d.C.
En aquest paratge també trobem documentada, en època medieval, una ermita dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, aquesta estava situada darrera de l'actual edifici de l'hostatgeria. No en coneixem la data de fundació, i el primer document que la cita data de 1323. Aquesta ermita s'utilitzà com a morberia durant les pestes colèriques del s. XVI, i altra vegada durant les pestes de 1652. És en aquest moment, segons explica la tradició popular, que l'ermità trobà una imatge d'una Mare de Déu, prop de la riera de Canyameres. A aquesta se li atribuí el miracle del final de la pesta i per aixó se li atorgà poders curatius, jper la qual cosa va pendre el nom de Mare de Déu de la Font de la Salut. Aquesta Mare de Déu fou motiu de gran devoció, és per això que l'any 1697 el Consell de la Vila va determinar celebrar un aplec en honor a ella.
Aquesta ermita fou enderrocada l'any 1896, estant en estat ruinós, tot i que sembla ser que un dels seus murs es troba formant part de l'hostatgeria.
L'any 1854 hi hagué una forta epidèmia de còlera la qual cosa feu revifà l'interès per la Mare de Déu de la Salut. Es per aixó que l'any 1872 es decideix enderrocar la vella ermita i construir un santurari per tal d'albergar la imatge. Les obres, iniciades l'any 1876, es porten a terme mitjançant fons municipal, donatius, subscripcions i préstecs. L'arquitecte al qual s'encarregaren les obres fou Carles Gauran. Tot i que aquest fou destiutït a causa de l'enfondrament de la coberta, concretament l'any 1879 quan ja era apunt d'acabar-se la coberta, l'edifici s'enfonsà. Les obres foren represes l'any 1880 per l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer.
El santuari s'inaugurà l'any 1882, tot i que durant aquesta època encara es continuaren els treballs de decoració del temple. El campanar és de construcció posterior, l'encarregat de bastir-lo fou en Juli Batllevell.
L'any 1933 Santiago Casulleras construí la rectoria.
Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat i es reconstruí un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940 a mans de Francesc Folguera.  
 

BIBLIOGRAFIA
La Salut: el santuari i la vil.la romana. Autor:Carbó, Montse; Ventura, Eva; i Comellas, Sílvia.
 

DOCUMENTS D'ARXIU