DENOMINACIÓ: ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE JONQUERES 
LOCALITZACIÓ: carretera de Sabadell a Prats de Lluçanés Km.2 
ÚS ACTUAL: Cultural 
C. URBANISTICA: clau c-7 
ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE JONQUERES  49-D1 

AUTOR: Desconegut 
EPOCA - ANY: s. XII-XIII 
ÚS ORIGINAL:  
A B C D
C - HISTÒRIA I DOCUMENTACIÓ 

NOTÍCIES HISTÒRIQUES
Parròquia del terme de Jonqueres, terme que depenia del Castell de Terrassa; s'estenia des de Castellar i Sentmenat, pel costat de tramuntana, i fins a Sant Quirze de Terrassa per la banda de migdia, i limitava pel costat de llevant amb Sabadell (límit que seguia el c. de les Valls, la via Massagué i el camí de Can Puiggener), i per ponent amb el terme de Sant Julià d'Altura.
L'any 1001aquest edifici surt documentat per primera vegada; i apareix com a parròquia l'any 1017.
L'any 1214 s'hi fundà un monestir de monges benetes amb el nom de Santa Maria de Jonqueres, monestir fundat per Maria de Terrassa. Per influència de Garsendis, vescomptessa de Bearn i senyora de Castellbell i Montcada, i també de la vila de Sabadell i el terme d'Arraona, el monestir passà, l'any 1233, a l'ordre de la Fe i de la Pau. Aquest ordre s'extingi l'any 1269 i el monestir passà a mans de l'ordre de Santiago. Entre aquesta darrera data i el 1298 el monestir es traslladà a les afores de Barcelona. Sant Vicenç, però, seguí funcionant com a parròquia dins el terme de Jonqueres. Aquesta en l'aspecte religiós depenia del Bisbat de Barcelona, i en l'aspecte civil i polític depenia del Castell de Terrassa. L'any 1562 es produeix la divisió d'aquesta parròquia i d'altres del terme de Terrassa. Però no és fins el 1800 que aquesta separació és total, és el moment en què s'aconsegueix un batlle propi, independent del de la vila de Terrassa.
A finals del s. XVIII es comença a formar un nucli de poblament separat de la parròquia (la Creu Alta), l'augment progressiu d'aquest nucli fou motiu suficient perquè els seus habitants demanessin el trasllat de la parròquia. Aquest canvi de parròquia s'aconseguí provisionalment l'any 1882 i definitivament l'any 1889.
Per altra banda la vila de Sabadell tenia un gran interès per annexionar-se aquest terme, l'any 1852 aconseguirà la primera annexió (part de l'actual Ronda Zamenhof amb la Riereta, actual Ronda Ponent). La resta de territori no l'aconseguirà fins el 1904.
En aquesta església hi podem observar diferents etapes constructives, una que va del s. XI al s. XIII, determinada per un edifici de tipologia romànica, de planta rectangular (mida més reduïda que l'actual), del qual es conserva el mur de ponent i el nord. La següent etapa va del s. XIII al s. XIV, produint-se una ampliació lateral pel cantó sud en època gòtica. Trobem una altra etapa d'època Renaixentista (s. XVI-XVII), moment en què es construeix la rectoria. La darrera de les etapes té lloc durant el s. XVIII, reforma en la qual s'allarga la nau pel cantó de llevant, creant-se un espai destinat a sagristia. Es construeix la capella pel costat sud.
Finalment l'any 1993 es produeix una consolidació, rehabilitació i restauració donant a l'edifici un nou ús, actualment l'església ha estat transformada en seu del Servei General d'Informació d'Alta Muntanya.  
Sant Vicenç de Jonqueres i Can Català Nou al fons Fotografia de Lluís Mas i Gomís, 1934 (APDip) 

BIBLIOGRAFIA
Quaderns de Patrimoni I: Església de Sant Vicenç de Jonqueres. Autor:Masagué, Josep Maria.

"Història gràfica del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. 1864-1964"
Autors: Òscar Carbonell i Costa i Jordi Prat i Fernàndez. Edició de l'Ajuntament de Sabadell. 2003.  

DOCUMENTS D'ARXIU