DENOMINACIÓ: SAFAREIGS FONT NOVA - SAFAREIG PÚBLIC 
LOCALITZACIÓ: carrer Font Nova nº36, carrer de Les Paus nº35 
ÚS ACTUAL:
C. URBANISTICA: clau c-3 
SAFAREIGS FONT NOVA  30-D1 

AUTOR: Miquel Pascual i Tintorer. 
EPOCA - ANY: 1892-1894 
ÚS ORIGINAL:  
A B C D
C - HISTÒRIA I DOCUMENTACIÓ 

NOTÍCIES HISTÒRIQUES
A la dècada dels anys 20 es produeix un eixamplament del barri de la Salut, i els nous estadant demanen noves fonts per proveir-se d'aigua. Així doncs, l'1 de novembre de 1829, en Joaquim Mornau d'Amat dóna a l'Ajuntament un tros de terra situat a l'indret dit de les Planes d'en Macià, amb les condicions de fer-hi un rentador públic i una font. El primer safareig de la Font Nova data de 1837, tot i que altres fonts el situen el 1833 i fou construït mitjançant els dines obtinguts per la venda de tres plomes (mesura) d'aigua als fabricants Pau Turull i Josep Sardà. Trenta anys més tard el consistori acordà aixecar un mur de nou pams per tal de tancar la pica, aixó es fa a causa de diferent queixes rebudes per conciutadans que titllaven el pas per la zona com a immoral.
El projecte per per tancar i cobrir el safareig es va iniciar l'any 1892 i les obres es varen dur a terme l'estiur de 1893.
A partir de 1962, l'Ajuntament va nomenar dos encarregats per a la neteja dels safareigs. Posteriorment, l'encarregat del safareig fou en Josep Juan i Muns, que va tenir la concessió dels safareigs des de l'any 1908 fins a la dècada dels 50, amb l'arribada més o menys generalitzada de l'aigua corrent a les cases, entrant així en desús. El safareig era un servei públic, de maenra que s'hi tenia lliure accés, tot i que la persona encarregada de la concessió oferia uns serveis alternatius que eren remunerats, com ara els serveis de bugada, la vigilància de cubells de la roba en remull, la venda d'aigua calenta, el sabó i el llexiu que el mateix Josep Juan fabricava.
El safareig s'obria cada dia de la setmana, i el seu horari era de set del matí fins a la posta del sol. Cada pica tenia la seva funció unes eren per esbandir i altres per ensabonar, al mateix temps unes es destinaven a la roba de color mentre que l'altra estava destinada a la roba blanca. Quan hi havia una malaltia infecciosa era obligatori rentar la roba dels malalts en una pica a part per no propagar la infecció.  
 

BIBLIOGRAFIA
De quan l'aigua no era cosa corrent.Arraona, vol.8. Autor:Juan-Muns, Núria i Moreno, Xavier.
Els safareigs del carrer de la Font Nova. Autor:Corominas, Montse i Pardellans, Salut.
 

DOCUMENTS D'ARXIU
Arxiu Municipal. Llicència d'obres.1837/Exp:1.
Arxiu Municipal. Llicència d'obres.1916/Exp:544.