Joan Oliver va néixer l'any 1899 en el si d'una família de la burgesia industrial sabadellenca. El seu avi patern va ser un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, i el matern, un dels dirigents del Foment del Treball. Va ser el quart d'onze germans i va rebre una educació corresponent a la situació social privilegiada de la família. Va estudiar la carrera de dret i viatjà per Europa

L'any 1919, formà el «grup de Sabadell» amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols -pseudònim de Joan Prat-, entre d'altres. Són iconoclastes i avanguardistes, i cultiven un humor de l'absurd que té la seva expressió màxima en el volum col·lectiu L'any que ve, firmat per Trabal però elaborat amb la participació de tota la colla. L'any 1923 entren al Diari de Sabadell, del qual en serà nomenat director Joan Oliver, els escrit del qual apareixen signats amb pseudònims diversos (Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà Cot i Joan Pendonista, Orella Dreta...) i el 1925 creen La Mirada, una editorial que publicarà divuit volums i fullets -d'autors com Carner, Riba i també d'ells mateixos.

En la seva vessant periodística, Oliver va col·laborar també en les publicacions més paradigmàtiques de l'època: La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya, Mirador.

L'any 1926 se'n va a viure a Barcelona i estrena a Sabadell l'obra teatral Una mena d'orgull. El seu primer llibre publicat és del 1928, Una tragèdia a Lil·liput (recull de narracions), i el 1934 es dóna a conèixer com a poeta amb Les decapitacions, que signa amb el pseudònim Pere Quart, (pseudònim que treu a partir del seu segon nom i del fet de ser el quart fill de la família).

En esclatar la guerra civil espanyola, Joan Oliver es pronuncia decidídament a favor del bàndol republicà: esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans -filial de la UGT-, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie -amb Trabal, Rodoreda, Calders, Obiols i d'altres- i després a Saint-Cyr-sur-Morin; fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.

De retorn a Catalunya l'any 1948, va ser detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; l'any 1951 va rebre el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traduccció catalana d'El misantrop de Molière. El 1960 publicà Vacances pagades (1960), una obra escèptica i amb punts de sarcasme.

L'any 1970, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1982, Joan Oliver va esdevenir un autor contestarari, inconformista i incòmode. Va morir l'any 1986 a Barcelona.

(Dades extretes de l'article de Josep M.Ripoll dedicat a Joan Oliver a Lletra)