Concedits els Premis Literaris Casa de les Amèriques

Al gener es van donar a conèixer els guanyadors de la 48a edició dels Premis Literaris Casa de las Amèriques, entregats a la sala Che Guevara de la institució homònima. En el present concurs van participar 493 obres rebudes des de 18 països diferents.

En la categoria de Novel·la va rebre el premi Susana Silvestre (Argentina) amb l'obra Mil y una.

En la categoria d'Assaig de tema artístic-literari, el premi va recaure en Los juegos de la escritura o la (re) escritura de la Historia, de Alberto Abreu (Cuba).

El premi Casa de Teatro el va rebre l'obra Heptalogía de Hieronymus Bosch: 6. La paranoia, de Rafael Spregelburd (Argentina).

En el gènere de Literatura testimonial, el premi el va rebre Edda Fabbri (Uruguay) per Oblivion.

I finalment, el guardó en la categoria de Literatura brasileña va ser per Ana Maria Gonçalves, per l'obra Um defeito de cor.

Juan Manuel de Prada guanya el Premi Biblioteca Breve 2007

El passat 29 de gener es va entregar a Barcelona el Premi Biblioteca Breve del 2007. D'entre les 392 obres presentades, l'obra guanyadora va resultar la novel·la El séptimo velo, de l'escriptor Juan Manuel de Prada.

Aquest premi, convocat per l'editorial Seix Barral, té una dotació econòmica de 30.000 € i s'entrega a novel·les inèdites escrites en castellà. Aquest any també han optat al premi les obres procedents de Llatinoamèrica.

Juan Manuel de Prada (Espanya, 1970) va néixer a Barakaldo, però passà la seva infància i adolescència a Zamora. Escriptor extraordinàriament gràfic, el seu primer llibre, Coños (1995), va sorprendre per la seva audàcia imaginativa i l'enlluernador ús del llenguatge. Ha escrit diverses novel·les: Las máscaras del héroe (1996), La tempestad (1997), Las esquinas del aire (2000), Desgarrados y excéntricos (2001) i La vida invisible (2003). És també autor del llibre de relats El silencio del patinador (1995) i dels llibres d'articles, Reserva natural (1998) i Animales de compañía (2000).

El séptimo velo és una novel·la d'amor i aventura ambientada a la Segona Guerra Mundial, on el protagonista, Jules, investiga un secret familiar a la França ocupada, l'Espanya de la postguerra i Argentina, que va acollir a destacats nazis un cop acabada la guerra.

Obres de Juan Manuel de Prada a les BIMS

Gabriel Janer Manila guanya amb Tigres el 27è Premi Ramon Llull

El guanyador de la 27a edició del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes ha estat Gabriel Janer Manila, amb l'obra Tigres.

El Ramon Llull és un premi literari que es concedeix anualment a una novel·la escrita originalment en català. El va crear, l'any 1981, l'editor José Manuel Lara, i el concedeix l'Editorial Planeta. La dotació econòmica del premi ascendeix a 90.000 €.

Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida, Mallorca, el 1940. És llicenciat en Lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'Antropologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor. La seva producció literària és extensa. Entre les novel·les més destacades trobem Els alicorns (1972), Els rius de Babilònia (1985), Els jardins incendiats (1997), El perfum dels cedres (2002). També ha conreat l'assaig, amb títols com Cultura popular i ecologia del llenguatge (1981), i s'ha dedicat a la investigació en el camp de l'Antropologia de l'Educació.
També és autor de diverses obres de narrativa juvenil: El rei Gaspar (1975), Tot quan veus és el mar (1987), Els rius de la lluna (1989), Daniel i les bruixes salvatges (2002), entre altres.
Per dues vegades, l'any 1988 i el 1994 ha estat nomenat candidat de l'Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.

Tigres és una novel·la d'un assassinat que, més enllà d'investigar sobre l'autoria del crim, pregunta per la víctima, i al mateix temps es transforma en una narració on el poder, la intriga i els diners són els protagonistes.

La novel·la està ambienta al llarg del segle XX. Fa un repàs a la història d'una saga familiar, i és en aquest context on es van introduint nombroses històries de personatges que conformen el gruix de l'obra. Està influenciada per la família March de Mallorca i se situa entre la novel·la negra i la psicològica, amb un sentit cinematogràfic, degut als continus flashbacks. Tigres serà traduïda al castellà i al francès.

Obres de Gabriel Janer Manila a les BIMS

Quim Monzó, Premi Trajectòria

En el marc de la 25a Setmana del Llibre en Català, l'escriptor Quim Monzó va rebre, el passat dia cinc de març, el Premi trajectòria 2007, que atorga el món literari i editorial català a un escriptor per reconèixer el conjunt de la seva obra.

Monzó va dedicar el premi a la llibreria Ona, agredida per vendre llibres en català. Segons va comentar l'autor, la llibreria, que es dedica exclusivament a la venda de llibres en català, "Últimament hi ha entrat gent per insultar-los per aquest motiu, cosa que no passa en llibreries que només venen llibres en anglès o llibres de medicina".

Obres de Quim Monzó a les a les BIMS

Sergi Pàmies, guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona 2006 de literatura catalana

Gràcies a l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies s'ha endut el premi Ciutat de Barcelona 2006.
El jurat ha destacat “la seva magistral manera de mostrar les coses significatives de l'existència sota una aparença insignificant”.

En aquest mateix certamen, Eduardo Lago ha estat guardonat en literatura castellana per l'obra Llámame Brooklyn.

El jurat ha valorat l'obra com “una novel·la ambiciosa i arriscada que aprofundeix amb lucidesa en la realitat febril i fragmentària que viuen dramàticament els seus protagonistes”.

Obres de Sergi Pàmies a les BIMS

Premi Salambó per Imma Monsó i Vicente Molina Foix

Els guanyadors del Premi Salambó 2006 han estat Vicente Molina Foix, en narrativa castellana, amb l'obra El Abrecartas i Imma Monsó, en narrativa catalana, amb l'obra Un home de paraula.

El Premi Salambó el convoca el Club Cultura de la Fnac i el Café Salambó amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, i s'atorga al millor llibre de narrativa publicat a Espanya durant l'any anterior. És un premi independent on els autors voten als propis autors. No té dotació econòmica.

Vicente Molina Foix
Nascut l'any 1946 és autor dramàtic, crític i director de cinema. La seva obra literària s'ha desenvolupat principalment en el camp de la novel·la. De les seves publicacions narratives destaquen: Museo provincial de los horrores,Busto (Premi Barral 1973), La comunión de los atletas, Los padres viudos (Premi Azorín 1983), La Quincena Soviética (Premi Herralde 1988), La misa de Baroja, La mujer sin cabeza i El vampiro de la calle Méjico (Premi Alfonso García Ramos 2002). També ha realitzat versions d'algunes obres de Shakespeare.

El abrecartas. L'obra comença amb les cartes que un amic de la infància de Federico García Lorca escriu al poeta, qui, encara viu, inspira en la llunyania els seus anhels i somnis. A partir d'aquest moment el lector continuarà el curs del que el propi autor anomena “novel·la en cartes”. És una obra en la que cada capítol forma part d'un únic argument desenvolupat a través d'uns protagonistes que en lloc de parlar-se, s'escriuen.

Imma Monsó i Formell (Lleida, 1959). Imma Monsó va publicar la primera novel·la al 1996, amb el títol No se sap mai, la qual va guanyar el XXI Premi Tigre Juan al 1997. Amb la segona novel·la, Com unes vacances, va obtenir el Premi Prudenci Bertrana al 1998, i el mateix any va ser escollida com la millor novel·la en llengua catalana per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La següent novel·la Tot un carácter, publicada per Alfaguara al 2001, va tenir un gran èxit de crítica i públic, i juntament amb el seu llibre de relats Millor que no m'ho expliquis (Alfaguara, 2004), l'han consolidat com la gran esperança de les lletres catalanes.

Un home de paraula. Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es planteja una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, fa un repàs a la singular personalitat de l'home amb qui va conviure durant setze anys.

Obres d'Imma Monsó a les BIMS

Obres de Vicente Molina Foix a les BIMS

Antonio Lobo Antunes rep el Premi Camões de Literatura

L'escriptor portuguès Antonio Lobo Antunes ha guanyat el Premi Camões 2007, el major guardó literari en llengua portuguesa, dotat amb 100.000 euros. La resolució del premi es va fer el passat 14 de març a Río de Janeiro, però el premi no es lliurarà fins el juliol.

Aquest premi, nascut al 1988 per un acord cultural entre el govern portuguès i el brasiler, té com a objectiu consagrar anualment a un autor en llengua portuguesa que, pel valor intrínsec de la seva obra, hagi contribuït a l'enriquiment del patrimoni literari i cultural de la llengua comuna. El concedeix la Fundaçao Biblioteca Nacional i el Departament Nacional do Livro.

Antonio Lobo Antunes (Portugal, 1942). Escriptor portuguès nascut a Lisboa. Llicenciat en Medicina i Psiquiatria, l'ha estat diverses vegades candidat al premi Nobel. Junt amb José Saramago, és l'escriptor més traduït en el estranger, sobretot al nord d'Europa.
Ha escrit diverses obres, entre les quals destaquen:
Memoria de Elefante (1979), Fado Alejandrino (1983), Auto dos Danados (1985), Tratado de la pasiones del alma (1990), El orden natural de las cosas (1992), La muerte de Carlos Gardel (1994), Crónicas (1995), Manual de Inquisidores (1996), Esplendor de Portugal (1997), Exhortación a los cocodrilos (2000), ¿Qué hacer cuando todo arde? (2002) i Yo he de amar una piedra (2005).

Obres d'Antonio Lobo Antunes a les BIMS

Eduardo Mendoza guanya la VI edició del Premi de Novel·la Fundació José Manuel Lara Hernández

Eduardo Mendoza ha guanyat la VI edició del Premi de Novel·la Fundació José Manuel Lara Hernández amb l´obra Mauricio o las elecciones primarias publicada per Seix Barral. El premi, dotat amb 150.000 euros i creat per dotze editorials, distingeix la millor obra publicada per qualsevol editorial al llarg del 2006.

Mauricio o las elecciones primarias narra la història d'un dentista que després d'una estada a l'estranger, torna a Barcelona i rep una proposta del grup polític dels socialistes per presentar-se com a candidat a les eleccions autonòmiques de 1984.

La novel·la d'Eduardo Mendoza es va imposar sobre Santo Remedio, de Rafael Courtoisie; El coleccionista de almas perdidas, d´Irene Gracia; La voz interior, de Darío Jaramillo; Últimas conversaciones con Pilar Prim, de Antonio-Prometeo Moya i En el nombre del cerdo, de Pablo Tusset.

El jurat estava format pels representants de les dotze editorials que convoquen el premi: Algaida, Anagrama, Destino, Espasa, Lengua de Trapo, Mondadori, Planeta, Plaza y Janés, Pre-textos, Seix Barral, Siruela i Tusquets.

En el mateix acte es va concedir el premi a la novel·la més venuda el 2006 a La Catedral del mar, d´Ildefonso Falcones i a l'obra que millors crítiques va rebre durant el mateix any a Llámame Broocklyn, d'Eduardo Lago.

Obres d'Eduardo Mendoza a les BIMS

Andrés Barba i Javier Montes guanyen l'Anagrama amb La ceremonia del porno

Els escriptors Andrés Barba i Javier Montes han guanyat el 35è Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 8.000 euros i convocat per l'editorial Anagrama, amb l'obra La ceremonia del porno.

La novel·la finalista ha estat Poética del café, del valencià Antonio Martí Monterde.

El jurat d'aquesta edició ha estat compost per Salvador Clotas, Román Gubern, Xavier Rubert de Ventós, Fernando Savater, Vicente Verdú i l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde que han triat l'obra guanyadora d'entre les 133 presentades.

La ceremonia del porno

L'assaig que s'havia presentat sota el pseudònim de Bill Osco i amb el títol Pornografía y representación, ofereix un recorregut per les diferents mirades a la pornografia al llarg de la història: de Sade a Santa Teresa, de Bataille a Barthes o de Madonna a Martin Amis i també analitza la situació actual.


Andrés Barba (Madrid 1975). Llicenciat en filologia hispànica, és escriptor en llengua castellana i autor de novel·les, relats, poesia, teatre i assaigs. Obra: El hueso que más duele (Premi de Novel·la Ramón J. Sender), La hermana de Katia (finalista del XIX Premi Herralde de Novela), La recta intención, Ahora tocad música de baile, Historia de Nadas, Versiones de Teresa (XVII Premi Torrente Ballester), Libro de las caídas i La ceremonia del porno (XXXV Premi Anagrama dAssaig )

Javier Montes (Madrid 1976), escriptor, traductor, crític d'art i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació com el diari El País i l'ABC i la revista Claves de la Razón Práctica. Montes ha estat professor d'història de l'art al Col·legi espanyol de Malabo (Guinea Equatorial) i ha publicat edicions crítiques i traduccions d'obres de Charles Dickens i William Shakespeare.

Obres d'Andrés Barba a les BIMS

L'Associació Espanyola de Crítics Literaris concedeix els Premis de la Crítica

Els Premis de la Crítica, atorgats per l'Associació Espanyola de Crítics Literaris a les millors obres de l'any anterior en les categories de narració i poesia en català, castellà, gallec i èuscar, han estat donats a conèixer en el Palau Provincial d'Almeria.

El jurat, format per 22 membres de l'Associació, ha premiat en narrativa les novel·les Llámame Brooklyn d'Eduardo Lago en castellà, La decisió de Brandes d'Eduard Márquez en català, Erretzaileen eremua de Jon Alonso en èuscar i Os libros arden mal de Manuel Rivas en gallec.
Pel que fa a la poesia, les obres guardonades han estat Zona desconocida de Júlia Uceda en castellà, Nura de Ponç Pons en català, Rimmel de Koldo Izagirre en èuscar i A esmeralda branca de Manuel Vilanova en gallec.

Els Premis Pulitzer 2007 de novel·la i poesia recauen en Cormac McCarthy i Natasha Trethewey

Les obres The Road i Native Guard, de Cormac McCarthy i Natasha Trethewey respectivament, han guanyat els Premis Pulitzer d'enguany en les categories de novel·la i poesia. Aquests premis, que inclouen dinou categories més apart de les dues citades, es convoquen per la Universitat de Columbia a instància de The Pulitzer Prize Board.

The Road és un thriller apocalíptic en el qual un pare i un fill sobreviuen en un futur en el qual Amèrica ha estat devastada per una catàstrofe desconeguda. En aquest context i tenint només una pistola i a ells mateixos per protegir-se dels perills que els envolten, el pare intenta recordar vells temps que no sap si varen existir.

Cormac McCarthy (Rhode Island, Estats Units, 1933) és un escriptor de novel·les, especialment thrillers i westerns. Havent estudiat a la Universitat de Tennessee i passat uns anys a l'exèrcit, comença a escriure novel·les i feu un periple per Europa gràcies a beques literàries. Influenciat principalment per William Faulkner, la seva obra inclou The Orchard Keeper, Outer Dark, Hijos de Dios, Suttree, Meridiano de sangre, Todos los caballos bellos, En la frontera, Ciudades en la llanura i la ja citada aquí The Road.

Native Guard evoca la vida d'un esclau acusat d'escriure cartes dels soldats analfabets i dels presoners de guerra als familiars durant la Guerra Civil a la ciutat natal de l'escriptora. D'aquesta manera, l'autora pretén plasmar una part del paper oblidat dels ciutadans afroamericans durant aquella guerra.

Natasha Trethewey (Gulfport, Estats Units, 1966) és una poetessa l'obra de la qual està influenciada per tres temes: l'assassinat de la seva mare, el seu creixement en un entorn multiracial i la participació d'ex-esclaus de color durant la Guerra Civil d'Estats Units. Els títols que la composen són els següents: Domestic work, Bellocq's Ophelia i Native Guard.

Obres de Cormac McCarthy a les BIMS

Luis Leante, Premi Alfaguara de Novel·la 2007 per Mira si yo te querré

L'obra Mira si yo te querré, de l'escriptor Luis Leante, ha estat la guanyadora de la X Edició del Premi Alfaguara de Novel·la, dotat amb 196.000 euros i lliurat en una cerimònia realitzada a la Sala d'Actes del Grup Santillana a Madrid.

El jurat del premi, presidit per Mario Vargas Llosa i format per José Luis Cuerda, Santiago Gamboa, Juan González, Mercedes Monmany, Francisco Martín Moreno i Claudia Piñeiro, ha triat la novel·la de l'autor murcià entre les 574 obres presentades.

Mira si yo te querré és una novel·la que narra l'experiència d'una doctora de que deixa la seva Barcelona natal per anar al Sàhara a cercar el seu primer amor guiada per una antiga fotografia. En un entorn de supervivència d'un poble perdut en el desert, es viu una història d'amor que uneix dues cultures i dos temps que farà descobrir a la dona un secret en la solitud del desert.

Luis Leante nasqué a Caravaca de la Cruz, Murcia, l'any 1963. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universidad de Murcia, actualment és professor de llatí a Alacant. Anteriorment a l'obra comentada, ha publicat els relats El último viaje de Efraín (1986) i El criador de canarios (1996), així com les novel·les Camino del jueves rojo (1983), Paisaje con río y Barbacoa de fondo (1997), Al final del trayecto (1997), La Edad de Plata (1998), El canto del zaigú (2000), El vuelo de las termitas (2003, 2005) i Academia Europa (2003). A part d'aquests gèneres també ha tocat el teatre, la poesia, l'assaig, articles i guions cinematogràfics, aconseguint alguns premis literaris en poesia, relat i novel·la.

Obres de Luis Leante a les BIMS

Lliurats els XLI Premis Crítica Serra d'Or

Els Premis Crítica Serra d'Or aquest any han complert 40 anys. Els premis, que no tenen dotació econòmica, consisteixen en el lliurament d'una serreta d'or de solapa entregada pel director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i de la revista Serra d'Or, Josep Massot i Muntaner. Els jurats en aquesta ocasió han estat formats per Sebastià Alzamora, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Vicenç Llorca i Marta Nadal en l'apartat Literatura i Assaig, Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tuèbols en Recerca, Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonçal Pérez de Olaguer en Teatre i Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura en Literatura infantil i juvenil.

En l'apartat de Literatura i assaig han estat premiades les obres: El metall impur de Julià de Jòdar (en l'apartat de novel·la), Nura de Ponç Pons (en poesia), La força de la gravetat de Francesc Serés (en narració), Una literatura entre el dogma i l'heretgia: Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall de Francesco Ardolino (en estudis literaris) i Assagis de Montaigne de Vicent Alonso (en traducció).

Pel que fa a l'apartat de Recerca, han estat guardonats els estudis La il·lusió occitana d'Agustí Rafanell (en humanitats), Biografia del món: de l'origen de la vida al col·lapse ecològic de Jaume Terradas (en altres ciències) i Un exilio horizontal: Pere Calders y México de Carlos Guzmán Moncada (en catalanística).

En referència a la categoria Teatre, en aquesta edició els premis han anat cap a: Jordi Casanovas per Hardcore videogames, una trilogia (en l'apartat novell), Marta Carrasco per J'arrive...! (en espectacle teatral) i Joan Mas i Vives per Diccionari del teatre a les Illes Balears (per l'aportació més interessant).

Per últim, en la categoria Literatura infantil i juvenil els guardonats han estat: Lluís Farré (text) i Gusti (il·lustracions) per El nen gris en categoria infantil, Lolita Bosch per M en creació juvenil i Eulàlia Fargas per Cuinem junts en coneixements juvenil.

La peruana Blanca Varela guanya el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana

La XVIa edició del Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana ha anat a mans de la poetessa peruana Blanca Varela, reconeixent així l'aportació que ha fet el conjunt de la seva obra al patrimoni cultural comú d'Espanya i Iberoamèrica. El guardó, concedit per Patrimonio Nacional i la Universidad de Salamanca, va acompanyat d'una dotació de 42.100 euros i aquesta edició ha tingut com a membres del jurat a Yago Pico de Coaña, José Ramón Alonso, Antonio Gamoneda, José Saramago, Rosa Regàs, Luis María Ansón i altres personalitats.

Blanca Varela (Lima, Perú, 1926) és en l'actualitat una de les veus poètiques més importants de l'Amèrica Llatina. Va estudiar Lletres i Educació a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima i a mitjans del segle passat marxà cap a París on entrà en els cercles literaris gràcies a Octavio Paz. Després d'haver passat també per Florència i Washington, retornà a la seva Lima natal on s'establí fins l'actualitat.

Tot i ser una autora sense gaires actes de promoció, el fet que les seves obres hagin estat traduïdes a diversos idiomes ha fet que hagi estat reconeguda per la seva obra a l'estranger i hagi estat condecorada amb la Medalla d'Honor per l'Instituto Nacional de Cultura del Perú.

Obres Blanca Varela a les BIMS

Sánchez Adalid guanya el Fernando Lara de novel·la

Jesús Sánchez Adalid, amb la novel·la històrica El alma de la ciudad, va resultar guanyador de la dotzena edició del Premi Fernando Lara. Convocat per l'editorial Planeta, el guardó premia cada any una novel·la i va acompanyat d'una dotació de 120.200 euros, tenint com a jurat aquesta edició Ángeles Caso, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Antonio Prieto i Carlos Pujol.

El alma de la ciudad és una novel·la històrica on es relata la història d'un peregrí que va a Santiago de Compostel·la en l'època del rei Ferran VIIè. Durant el seu viatge, el personatge principal coneix una dona que l'inicia en l'amor i els misteris de la Kabalah mentre va reflexionant sobre la seva existència recordant a un sacerdot que temps enrere el va ajudar.

Jesús Sánchez Adalid, nascut a San Benito (Badajoz) l'any 1962, és sacerdot i escriptor de novel·les històriques. Llicenciat en Dret a la Universidad de Extremadura i posteriorment en Dret Canònic a la Universidad Pontificia de Salamanca, actualment exerceix com a sacerdot en un poble d'Extremadura. Les seves novel·les publicades fins ara són La fuente del Atenor, La luz del oriente, El mozárabe, Félix de Lusitania, La tierra sin mal, El cautivo, La sublime puerta i En compañía del sol.

Alan Yates, guardonat amb el XVIIè Premi Internacional Ramon Llull

El catedràtic emèrit d'Estudis Catalans a la Universitat de Sheffield Alan Yates ha rebut el XVIIè Premi Internacional Ramon Llull , reconeixent així el seu estudi i divulgació de la llengua i literatura catalanes.

El guardó, dotat amb 10.000 euros, s'atorga per reconèixer la tasca de persones i institucions que, pels seus estudis o per les seves activitats de promoció, han contribuït a la difusió de la llengua i la realitat històrico-culturals catalanes o a la defensa de les cultures i nacions sense estat. Convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'Institut Ramon Llull, enguany ha tingut com a president del jurat el director de l'Institut Ramon Llull Josep Bargalló, acompanyat per Joan Francesc Mira, Joaquim Molas, Sebastià Serrano, Isidor Marí, Salvador Cardús, Montserrat Guibernau, Fèlix Martí i Marc Taxonera.

Alan Yates, nascut a Northampton (Anglaterra) fa 63 anys, s'inicià en la Universitat de Cambridge, on havia estudiat filologia anteriorment. Posteriorment passà a la Universitat de Sheffield, d'on és catedràtic emèrit d'Estudis Catalans i ha estat realitzant la seva tasca docent i estudis de recerca sobre el català, consolidant el seu Departament com un dels principals centres d'Estudis Catalans del país. Ha publicat dos llibres fonamentals sobre la novel·la catalana moderna: Una generació sense novel·la? (1975) i Narcís Oller: tradició i talent individual (1998), a més d'un estudi sobre Alexandre de Riquer (1988), nombrosos assaigs i ha estat el director de la sèrie Occasional Publications de l'Anglo-Catalan Society. També ha publicat obres divulgatives sobre el català per a públic anglès, com Teach Yourself Catalan (1975), Catalan Handbook (1992), Catalan: a Comprehensive Grammar (1999) i una adaptació en anglès del curs multimèdia Digui, digui.. . Creu de Sant Jordi l'any 1990 i després de jubilar-se en la seva tasca docent l'any 1999, en l'actualitat col·labora amb activitats de recerca del seu Departament, centrades en la literatura catalana moderna i en la traducció literària.

Obres d'Alan Yates a les BIMS

Josep Maria Fonalleras guanya el premi Vaixell de Vapor per Les galetes del Saló de Te Continental

El Premi Vaixell de Vapor de literatura infantil ha recaigut aquesta edició en l'obra Les galetes del Saló de Te Continental, de l'escriptor gironí Josep Maria Fonalleras. El premi, és convocat per l'Editorial Cruïlla i ha tingut Eva Piquer, David Nel·lo, Carme Serret, Maria Teresa Calabús i Núria Font com a jurat.

Les galetes del Saló de Te Continental tracta la relació entre una nena i el seu avi, amb la recuperació de la memòria històrica de fons, que estableixen cada dijous al voltant de la taula d'un bar i unes galetes, després de les classes d'escacs de la petita. Una fotografia d'una exposició serveix a l'home per recordar la seva infància durant la guerra civil.

Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) és escriptor i articulista. Els seus articles han estat publicat principalment als diaris La Vanguardia, l'Avui i El Punt, per posteriorment recollir-los en les obres Interior de balena (1991) i Itinerari recomanat (2003). En la seva faceta d'escriptor ha cultivat el conte i la novel·la, publicant en el primer gènere obres com El rei del mambo (1985), Botxenski i companyia (1988) o Avaria (1990) i en el segon gènere El secret del l'arxiu (1990), La millor guerra del món (1997, Premi Ciutat de Palma) i August & Gustau (2001).

Obres de Josep Maria Fonalleras a les BIMS

Llorenç Capdevila és guardonat amb el premi Gran Angular gràcies a l'obra El secret del Bandoler

El premi de literatura juvenil Gran Angular se l'ha endut l'escriptor Llorenç Capdevila per El secret del Bandoler. L'obra, triada entre 27 originals, ha estat escollida per un jurat format per Ada Castells, Antoni Dalmases, Laura Ingla, Màrius Serra i Josep Pascual.

El secret del Bandoler explica la història d'un nen de la Catalunya del segle XVII que descobreix que el seu pare morí assassinat i inicia un viatge per cercar-ne el culpable. Amb aquesta trama, l'autor vol reflectir l'aventura d'un viatge i la cerca de la pròpia identitat del protagonista.

Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) és escriptor i professor d'ensenyament secundari en llengua i literatura a la població bagenca de Santpedor. Estudià filologia catalana a la Universitat de Lleida i en aquella mateixa època publicà narracions a la revista Tirant al Blanc. Anys després començà la seva època novel·lística i fins l'actualitat ha publicat les obres Racó de món (2000), El color del crepuscle (2001), O rei o res! (Columna, 2003), Ànima de llop (Proa, 2005) i Serrallonga, l'últim bandoler (Proa, 2006). A part de tocar aquest gènere, també col·labora en publicacions com El pou, El nou pinetell i Regió 7.

Obres de Llorenç Capdevila a les BIMS